El resultat, abans de votar
Al Ministeri de la Governació es repartien els escons abans de votar. Se'n deia l'encasellat.
Barcelona l'agost de 1909, després de la Setmana Tràgica.
Dos partits, un sol guió
El rei nomenava el govern, i el govern convocava les eleccions que guanyava. Mai a l'inrevés.
Partit Conservador
Antonio Cánovas del Castillo. Ordre, Església, sufragi restringit. L'assassinen el 1897.
Partit Liberal
Práxedes Mateo Sagasta. Una mica més de premsa i associació, i el sufragi universal masculí el 1890.
Toca qualsevol relleu. El 1885, a la mort d'Alfons XII, Cánovas i Sagasta van formalitzar l'intercanvi amb el Pacte del Pardo. El 1923 el torn ja no es va poder tornar a fer girar: Primo de Rivera va donar el cop d'estat.
Context: on som i quan.
Dates sempre. «Som dins la Restauració, 1874–1931, a la primera etapa.»
Actors: qui mana i qui no.
Noms propis. Un nom val més que tres adjectius.
Fets: tres, amb any.
Ni dos ni set. Si en dius més et perds; si en dius menys, no has desenvolupat.
Èmfasi: per què va passar.
Aquí es guanya la nota. No «hi havia frau», sinó com es feia el frau.
Lligam: i a Catalunya, què?
Gairebé totes les preguntes de la selectivitat el volen. No te'l deixis mai.
Lliçó: tanca amb una frase.
«Per tant, era liberal en la forma i oligàrquic en el fons.»
Sis passos, sempre els mateixos. Recorda'ls com una comanda de bar: un cafè amb llet.
Que t'ho preguntin de debò
Respon en veu alta i sense llegir. Després marca només el que hagis dit.
—
Marca només el que has dit de veritat
0 de 0
Guió: context, actors, tres fets amb any, per què va passar, i a Catalunya què, i una frase de conclusió.
El teu encasellat
Ells omplien les caselles abans de votar. Tu les omples només amb el que saps dir.
Vuit frases per a tot el tema
Primo de Rivera a Caras y Caretas, novembre de 1923, set setmanes després del cop.
Cánovas: els set pilars del sistema
- C
- Constitució de 1876, breu i ambigua a propòsit perquè hi governessin els dos partits. Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
- À
- Àmplies llibertats al paper: la declaració de drets es remet a lleis posteriors que la retallen.
- N
- No hi caben els de fora: carlins, republicans, nacionalistes i obreristes queden exclosos.
- O
- Oligarquia i caciquisme, el títol del llibre de Joaquín Costa de 1901.
- V
- Vot manipulat: encasellat, pucherazo, actes falsificades, morts que voten.
- A
- Alternança pactada, el torn dinàstic, per treure l'exèrcit de la política.
- S
- Sufragi censatari el 1878 i universal masculí el 1890. No elimina el frau, l'amplia.
El sistema es diu com el seu arquitecte: si recordes el nom, recordes el règim.
CaCo i SaLi: qui és qui al torn
- CaCo
- Cánovas és Conservador.
- SaLi
- Sagasta és Liberal.
CaCo roba el vot i SaLi el maquilla. Programes gairebé iguals: tots dos defensen monarquia, propietat i Constitució.
Pare, mare, fill, general: les quatre etapes
- Pare
- Alfons XII, 1874–1885. Es construeix el sistema: Constitució del 76, fi de la guerra carlina, Pau de Zanjón, primer torn el 1881.
- Mare
- Regència de Maria Cristina, 1885–1902. Pacte del Pardo, sufragi universal masculí, guerra de Cuba i Desastre del 98.
- Fill
- Alfons XIII, 1902–1923. Setmana Tràgica, Mancomunitat, crisi del 17, Annual. El torn es trenca.
- General
- Primo de Rivera, 1923–1930. Dictadura amb el rei a dins. Quan cau ell, s'endú la monarquia.
És una família de debò: pare, mare regent i fill. Per això no se't creuaran els dos Alfonsos.
Les cinc erres: conseqüències del 98
- R
- Regeneracionisme. Joaquín Costa; després Maura i Canalejas.
- R
- Rumb nou cap al Marroc. D'allà surten la Setmana Tràgica del 1909 i Annual el 1921.
- R
- Reforç dels nacionalismes. La burgesia catalana trenca amb l'Estat: Lliga Regionalista, 1901.
- R
- Repatriació de capitals. Els indians inverteixen en indústria, banca i electricitat a Catalunya.
- R
- Rebuig i pessimisme. La Generació del 98, i un exèrcit humiliat que culpa els polítics.
Abans de les erres, les tres pèrdues: Cuba, Puerto Rico i Filipines, més Guam, pel Tractat de París del 10 de desembre de 1898.
Sis, set, vuit: la crisi de 1917
- Juny
- Les Juntes de Defensa. Els militars protesten per ascensos i sous i pressionen el govern.
- Juliol
- L'Assemblea de Parlamentaris, a Barcelona, demanant Corts constituents i autonomia. La dissol la Guàrdia Civil.
- Agost
- La vaga general d'UGT i CNT. La reprimeix l'exèrcit i el comitè de vaga acaba a la presó.
Els mesos van en ordre, sis, set i vuit. I la clau de la resposta: els tres moviments no s'uneixen, i per això el sistema sobreviu fins al 1923.
Ba, Lli, So, Man: el catalanisme polític
- Ba
- Bases de Manresa, 1892. Primer programa catalanista, conservador i regionalista. Abans, el Memorial de Greuges del 1885.
- Lli
- Lliga Regionalista, 1901. Prat de la Riba i Cambó, el primer partit modern de Catalunya.
- So
- Solidaritat Catalana, 1906. Reacció a la Llei de Jurisdiccions. Hi són tots menys Lerroux, i guanya el 1907.
- Man
- Mancomunitat, 1914. Les quatre diputacions juntes. Primo la suprimeix el 1925.
Noranta-dos, u, sis i catorze. Quatre dates i ja tens el lligam amb Catalunya de mitja prova.
Les tres sigles: el moviment obrer
- 1879
- PSOE, de Pablo Iglesias. Via política i electoral; fort a Madrid, Astúries i Biscaia.
- 1888
- UGT, el sindicat socialista.
- 1910
- CNT, de Solidaritat Obrera. Acció directa i apoliticisme; fortíssima a Catalunya.
Abans, la FTRE del 1881 i el terrorisme dels anys noranta. Després, La Canadenca el 1919, que arrenca la jornada de vuit hores, i el pistolerisme fins al 1923.
Militar, civil, caiguda: Primo de Rivera
- 1923
- Directori Militar. Cop del 13 de setembre a Barcelona; el rei el nomena en lloc de destituir-lo. Suspèn la Constitució i reprimeix el catalanisme.
- 1925
- Alhucemas, amb França, i la fi de la guerra del Marroc el 1927. El seu únic gran èxit. Aquell any tanca la Mancomunitat.
- 1925
- Directori Civil. Unió Patriòtica, Assemblea Nacional Consultiva, monopolis i obres públiques.
- 1930
- Caiguda. La crisi del 29 li pren els suports; dimiteix al gener i arriba Berenguer, la dictablanda.
El rei va avalar el cop del 23: per això, quan cau la dictadura, cau també la monarquia. Aquesta frase val punts.
De Sagunt a l'exili
Vint-i-cinc moments que has de saber col·locar, de 1874 a 1931.Tres respostes senceres
No te les memoritzis paraula per paraula. Mira'n l'ordre: és el mateix ordre per a qualsevol pregunta que et facin.
Explica el sistema polític de la Restauració i digues qui el va donar suport i qui s'hi va oposar.
Sagasta, fotografiat per Christian Franzen. L'altra meitat del torn.
Context
El règim que s'instaura amb el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt el desembre de 1874, que posa fi al Sexenni Democràtic i torna els Borbó al tron amb Alfons XII. Dura fins al 14 d'abril de 1931.
Actors
El dissenya Antonio Cánovas del Castillo, que vol estabilitat i una oposició integrada en lloc de pronunciaments. L'altre pilar és Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal.
Tres fets
La Constitució de 1876, amb sobirania compartida i un rei de molt poder. El torn dinàstic, formalitzat amb el Pacte del Pardo el 1885. I el frau: l'encasellat des del Ministeri de la Governació, executat pels cacics locals.
Per què funcionava
Perquè s'aguanta sobre una societat rural i dependent. A Barcelona, Madrid i València el vot és molt més lliure i hi guanyen republicans i catalanistes. El sufragi universal masculí de 1890 no ho soluciona: amplia el cens sense tocar el mecanisme.
Qui hi és i qui no
El sostenen la Corona, l'exèrcit, l'Església, els grans propietaris i la burgesia financera. S'hi oposen carlins, republicans, el moviment obrer i, des de final de segle, els nacionalismes.
Conclusió
Un règim liberal en la forma però no democràtic en el fons, que compra quaranta anys d'estabilitat al preu de deixar fora la major part de la societat.
Causes i conseqüències del Desastre de 1898.
Les restes del Maine a l'Havana, el 1898. El pretext de la guerra.
Context
Any 1898, durant la regència de Maria Cristina. Espanya conserva Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam.
Actors
Cánovas, que es nega a cedir, i el general Weyler. Del costat cubà, José Martí, Maceo i Máximo Gómez. I els Estats Units, amb interessos econòmics i una premsa que empeny a la guerra.
Tres fets
La Pau de Zanjón de 1878 promet una autonomia que no arriba mai. El 1895 esclata la guerra amb el Grito de Baire. El febrer de 1898 l'explosió del Maine dona el pretext als Estats Units, i la flota espanyola cau a Cavite l'1 de maig i a Santiago el 3 de juliol.
Per què importa
La derrota no és només militar: demostra que l'Estat de la Restauració no està a l'altura. Per això es parla de la crisi del 98 i no només del desastre.
I a Catalunya
Decisiu. La burgesia catalana havia demanat la guerra per conservar el mercat colonial i en surt decebuda de l'Estat: d'aquest desengany neix la Lliga Regionalista el 1901. A més, els capitals repatriats s'inverteixen a la indústria i la banca catalanes.
Conclusió
Les cinc erres. El 98 no mata el sistema, però li obre totes les esquerdes per on acabarà trencant-se el 1923.
Era democràtic el sistema de la Restauració?
Pèl & Ploma, novembre de 1899. La premsa de Barcelona era més lliure que el vot.
Com es munta
És una pregunta de sí i no: separa la forma del fons i acaba amb una definició teva. No comencis dient que no; comença concedint.
Sí, en la forma
Hi havia Constitució, Corts amb dues cambres, partits, eleccions periòdiques, premsa i, des de 1890, sufragi universal masculí. La del 76 va ser la Constitució més duradora fins llavors.
No, en el fons
El resultat es decidia abans de votar. L'alternança la pactaven dos partits i no els votants. El rei nomenava governs. Quedaven fora carlins, republicans, nacionalistes i obreristes. Les dones no votaven. I els drets se suspenien amb facilitat, com amb la Llei de Jurisdiccions de 1906.
I a Catalunya
A Barcelona el frau funcionava pitjor, i es nota: hi guanyen republicans i catalanistes. La resposta de l'Estat a aquesta oposició real és repressiva. El sistema tolerava l'oposició mentre no guanyés.
Conclusió
No era una democràcia sinó un liberalisme oligàrquic: hi havia les institucions de la democràcia sense la sobirania popular. Comparat amb un sistema actual, hi falta el que el defineix, que el vot canviï el govern.
Què ha sortit de debò
Els exercicis de selectivitat catalana dedicats a la Restauració, agrupats pel que pregunten. Llegeix-ho com una llista de probabilitats: les eleccions i el caciquisme han sortit sis vegades des del 2016. Els enunciats complets i les solucions són a examenselectivitat.cat, i hi ha un examen corregit sencer a la correcció de setembre de 2022. Comprova les dates del teu enunciat: hi ha professors que tallen el tema el 1902 i d'altres el porten fins al 1931.